NEWSLETTER - ABRIL DE 2025
¡Hola a tots!
Ací teniu la quarta edició de la newsletter.
1. ESPANYA IMPULSA LA INDUSTRIALITZACIÓ DE L'HABITATGE PER COMBATRE LA CRISI HABITACIONAL
El Govern d'Espanya ha llançat un nou PERTE per impulsar la construcció industrialitzada d'habitatges, amb una inversió de 1.300 milions d'euros en els pròxims 10 anys. L'objectiu és edificar entre 15.000 i 20.000 habitatges modulars anuals, reduint així els terminis de construcció, millorant l'eficiència energètica i modernitzant un sector històricament artesanal.
L'habitatge industrialitzat, fabricat en mòduls en fàbriques i assemblat en obra, promet entorns laborals més segurs i solucions més ràpides al dèficit habitacional, que ja supera les 600.000 unitats segons el Banc d'Espanya. Encara que la mesura ha sigut ben rebuda pel sector, experts coincidixen que serà necessari complementar-la amb polítiques d'accés i finançament per aconseguir que estos habitatges siguen realment assequibles.
Esta aposta s'emmarca en un context de fort desequilibri entre oferta i demanda d'habitatge, i en una estratègia més ampla per modernitzar el teixit productiu espanyol.
Pots llegir més ací:
• El País
• Cinc Dies
2. LA UNIÓ EUROPEA ALERTA SOBRE EL RISC D'INUNDACIÓ COMERCIAL DESPRÉS DE LA GUERRA ARANCELÀRIA
La Unió Europea ha instat la Xina a actuar amb moderació i evitar inundar els mercats europeus amb productes que no pot vendre als Estats Units degut a la nova onada de aranzels imposada pel president Donald Trump. Durant les Reunions de Primavera del Fons Monetari Internacional, el comissari europeu d'Economia, Valdis Dombrovskis, va traslladar esta preocupació a les autoritats xineses, advertint del risc de crear un “efecte dòmino” que podria desestabilitzar el comerç global.
Encara que les autoritats xineses van mostrar comprensió davant l'advertiment europeu, des de Brussel·les subratllen la necessitat de preservar un sistema de comerç multilateral basat en regles clares, com a garantia d'estabilitat internacional. A més, la UE manté obertes negociacions amb els Estats Units per tractar d'aconseguir un acord que evite nous aranzels contra productes europeus abans que v&eagrave;nça el termini de 90 dies imposat per Trump.
Este context tensa encara més les relacions comercials globals i podria impactar en sectors estratègics europeus si no es troba una solució negociada.
Pots llegir més ací:
3. EL FMI REDUÍX LA PREVISIÓ DE CREIXEMENT ECONÒMIC MUNDIAL AL 2,8% PER A 2025
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha retallat les seues previsions de creixement econòmic mundial per a 2025 fins al 2,8%, enfront del 3,3% previst anteriorment. Esta revisió reflexa el fort impacte de la nova guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, qui ha imposat els aranzels més alts en més d'un segle, alterant l'ordre econòmic internacional.
L'FMI advertix que totes les grans economies, excepte Espanya, patiran una desacceleració significativa. Estats Units veurà reduït el seu creixement a l'1,8%, la zona euro al 0,8%, i la Xina al 4%. A més, el Fons alerta d'un augment dels riscos de recessió i d'una possible crisi en les cadenes de subministrament globals, la qual cosa añadix incertesa a la recuperació econòmica.
L'organisme internacional crida a preservar un sistema comercial basat en regles i advertix que la falta d'estabilitat podria lastrar encara més la inversió i el creixement en els pròxims anys.
Pots llegir més ací:
4. EL FMI SOL·LICITA A ESPANYA AVANÇAR L'AJUST FISCAL PER REDUIR EL DEUTE PÚBLIC
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha recomanat a Espanya avançar part de l'ajust fiscal planejat per als pròxims anys, aprofitant la seua actual solidesa econòmica i fiscal. Segons la institució, seria important reforçar com més prompte millor la senda de reducció del deute públic, de cara a futures despeses en envelliment, defensa i canvi climàtic.
L'FMI proposa un ajust acumulatiu del 3% del PIB entre 2025 i 2029, concentrat en els primers anys del període. Les projeccions indiquen que l'èconomia espanyola seguirà creixent per damunt de la mitjana de la zona euro fins a finals de la dècada, encara que la bretxa de creixement s'anirà reduint amb el temps.
A més, les noves previsions de l'FMI milloren les expectatives per a Espanya, anticipant una reducció progressiva del dèficit públic fins al 2% del PIB en 2030 i una caiguda del deute públic fins al 92,9%, el nivell més baix des de 2012.
Pots llegir més ací: