NEWSLETTER - JUNY DE 2025
¡Hola a tots!
Ací teniu la sisena edició de la newsletter.
1. EL BOOM TURÍSTIC EN ESPANYA AGRAVA LA CRISI D'HABITATGE
Espanya podria assolir enguany els 100 milions de turistes, segons algunes estimacions. Encara que esta dada referma l'atractiu del país, també representa un repte per als residents. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha advertit que la situació és insostenible si no s'adopten mesures urgents per a protegir la població local.
El turisme seguix sent un dels motors econòmics del país, amb un creixement del 3,2% en 2024 i una previsió del 2,4% per a enguany. No obstant això, l'auge dels lloguers turístics ha agreujat una crisi habitacional persistent, especialment en ciutats com Madrid i Barcelona, on els preus del lloguer s'han disparat.
Les protestes massives exigint major intervenció del Govern s'han intensificat, amb consignes com “Fora Airbnb dels nostres barris”. En resposta, l'Executiu ha iniciat una ofensiva legal contra plataformes que operen amb anuncis il·legals. Segons el Banc d'Espanya, el dèficit actual d'habitatges ronda les 450.000 unitats.
Cuerpo ha assenyalat que, a més de construir més habitatge públic, és necessari un enfocament integral que incloga regulació del mercat i control sobre els lloguers turístics. “No hi ha una solució màgica”, va concloure el ministre.
AP News – El País – Cadena SER
2. SÁNCHEZ ELEVARÁ LA DESPESA EN DEFENSA AL 2% DEL PIB SENSE APUJAR IMPOSSOS NI PRESENTAR PRESSUPOSTOS
El Govern ha anunciat un ambiciós increment de la despesa en Defensa, que assolirà el 2% del PIB en 2025, anticipant quatre anys el compromís amb l'OTAN. Esta inversió addicional de 10.471 milions d'euros es durà a terme sense elevar impostos ni aprovar nous Pressupostos Generals, segons va detallar el president Pedro Sánchez.
L'Executiu utilitzarà tres vies principals: un excedent de recaptació fiscal gràcies al bon dau de dèficit (2,8% en 2024), la reorientació de partides no executades del pressupost prorrogat de 2023, i fons europeus Next Generation. A més, es contemplen crèdits del Banc Europeu d'Inversions i del BCE.
El pla, enfocat en innovació tecnològica i ciberseguretat, destinarà més del 35% a millorar condicions laborals en les Forces Armades i un altre 31% a capacitats digitals. També es reforçarà el paper de l'Exèrcit en emergències i missions internacionals, i s'invertirà en armament nacional.
Moncloa preveu un impacte econòmic positiu, amb la creació de fins a 100.000 llocs de treball i una contribució al PIB d'entre 0,4 i 0,7 punts. L'oposició, per contra, ha criticat la falta de debat parlamentari, mentre que el Govern insistix que la mesura reforça la seguretat sense sacrificar la despesa social.
El País – El Confidencial – 20minutos
3. L'ESCALADA ENTRE ISRAEL I IRAN DISPARA EL PREU DEL PETRÓLI I AMENAÇA EL COMERÇ GLOBAL
Els recents atacs d'Israel sobre infraestructures estratègiques d'Iran han elevat les tensions geopolítiques a Orient Mitjà, provocant un repunt immediat del preu del petroli de més del 8%, fins als 75 dòlars per barril. La possibilitat que Teheran blòque el estret d'Ormuz —per on transita prop del 20% del cru mundial— ha encés les alarmes en els mercats energètics.
Iran podria optar per una represàlia més àmplia, que incloga atacs a instal·lacions militars dels EUA o dels seus aliats en la regió, com Aràbia Saudita o Emirats Àrabs. També es tem un bloqueig naval amb xicotetes embarcacions en l'estret, una tàctica ja utilitzada en el passat pels Guardians de la Revolució.
Malgrat el risc, alguns països com Aràbia Saudita i Emirats han desenvolupat infraestructures alternatives per a exportar cru per rutes que eviten l'estret, encara que la seua capacitat és limitada. Iraq i Kuwait, sense costes alternatives, serien els més afectats davant un eventual tancament.
El context actual d'abundant oferta global, gràcies a l'augment de producció en països no OPEP com els EUA, Brasil i Canadà, podria amortiguar l'impacte. Tot i això, els analistes preveuen gran volatilitat en els preus del cru en els pròxims dies, a l'espera de si esta ofensiva força Iran a regressar a la taula de negociació nuclear.
Wikipedia — Reuters — The Washington Post
4. EL JAPÓ MODERA LA RETIRADA D'ESTÍMULS I MANTÉ ELS TIPUS D'INTERÈS
El Banc del Japó (BoJ) va decidir dimarts mantindre sense canvis els tipus d'interès i alentir el ritme de retirada de les seues compres de bons a partir del pròxim exercici fiscal. L'entitat manté així el seu enfocament prudent per a la normalització monetrària després d'anys d'estímuls massius.
La decisió va ser presa per unanimitat en una reunió de dos dies, en la qual el governador Kazuo Ueda va reiterar la importància de no precipitar-se amb els ajustos, donada la fragilitat de la recuperació econòmica interna. S'espera que Ueda amplie els detalls en una roda de premsa posterior.
Els mercats interpreten esta postura com un intent d'evitar volatilitats financeres prematures, en un context en el qual altres economies avançades ja han iniciat polítiques monetràries més restrictives.