NEWSLETTER - JUNY DE 2025
Hola a tothom!
Aquí teniu la sisena edició de la newsletter.
DESCARREGA LA NOVA EDICIÓ AQUÍ
1. EL BOOM TURÍSTIC A ESPANYA AGREUJA LA CRISI D'HABITATGE
Espanya podria assolir enguany els 100 milions de turistes, segons algunes estimacions. Tot i que aquesta dada reafirma l'atractiu del país, també representa un repte per als residents. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha advertit que la situació és insostenible si no s'adopten mesures urgents per protegir la població local.
El turisme continua sent un dels motors econòmics del país, amb un creixement del 3,2% el 2024 i una previsió del 2,4% per a enguany. No obstant això, l'auge dels lloguers turístics ha agreujat una crisi habitacional persistent, especialment en ciutats com Madrid i Barcelona, on els preus del lloguer s'han disparat.
Les protestes massives exigint una major intervenció del Govern s'han intensificat, amb consignes com “Fora Airbnb dels nostres barris”. En resposta, l'Executiu ha iniciat una ofensiva legal contra plataformes que operen amb anuncis il·legals. Segons el Banc d'Espanya, el dèficit actual d'habitatges ronda les 450.000 unitats.
Cuerpo ha assenyalat que, a més de construir més habitatge públic, cal un enfocament integral que inclogui regulació del mercat i control sobre els lloguers turístics. “No hi ha una solució màgica”, va concloure el ministre.
AP News – El País – Cadena SER
2. SÁNCHEZ ELEVARÀ LA DESPESA EN DEFENSA AL 2% DEL PIB SENSE APUJAR IMPOSTOS NI PRESENTAR PRESSUPOSTOS
El Govern ha anunciat un ambiciós increment de la despesa en Defensa, que assolirà el 2% del PIB el 2025, avançant quatre anys el compromís amb l'OTAN. Aquesta inversió addicional de 10.471 milions d'euros es durà a terme sense apujar impostos ni aprovar nous Pressupostos Generals, segons va detallar el president Pedro Sánchez.
L'Executiu utilitzarà tres vies principals: un excedent de recaptació fiscal gràcies a la bona dada de dèficit (2,8% el 2024), la reorientació de partides no executades del pressupost prorrogat del 2023, i fons europeus Next Generation. A més, es contemplen crèdits del Banc Europeu d'Inversions i del BCE.
El pla, enfocat en innovació tecnològica i ciberseguretat, destinarà més del 35% a millorar condicions laborals a les Forces Armades i un altre 31% a capacitats digitals. També es reforçarà el paper de l'Exèrcit en emergències i missions internacionals, i s'invertirà en armament nacional.
Moncloa preveu un impacte econòmic positiu, amb la creació de fins a 100.000 llocs de treball i una contribució al PIB d'entre 0,4 i 0,7 punts. L'oposició, però, ha criticat la manca de debat parlamentari, mentre que el Govern insisteix que la mesura reforça la seguretat sense sacrificar la despesa social.
El País – El Confidencial – 20minutos
3. L'ESCALADA ENTRE ISRAEL I L'IRAN DISPARA EL PREU DEL PETROLI I AMENAÇA EL COMERÇ GLOBAL
Els recents atacs d'Israel sobre infraestructures estratègiques de l'Iran han elevat les tensions geopolítiques a l'Orient Mitjà, provocant un repunt immediat del preu del petroli de més del 8%, fins als 75 dòlars per barril. La possibilitat que Teheran bloquegi l'estret d'Ormuz —per on transita prop del 20% del cru mundial— ha encès les alarmes en els mercats energètics.
L'Iran podria optar per una represàlia més àmplia, que inclogui atacs a instal·lacions militars dels EUA o dels seus aliats a la regió, com l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs. També es tem un bloqueig naval amb petites embarcacions a l'estret, una tàctica ja utilitzada en el passat pels Guardians de la Revolució.
Malgrat el risc, alguns països com l'Aràbia Saudita i els Emirats han desenvolupat infraestructures alternatives per exportar cru per rutes que evitin l'estret, tot i que la seva capacitat és limitada. L'Iraq i Kuwait, sense costes alternatives, serien els més afectats davant un eventual tancament.
El context actual d'abundant oferta global, gràcies a l'augment de producció en països no OPEP com els EUA, el Brasil i el Canadà, podria amortir l'impacte. Tot i així, els analistes preveuen una gran volatilitat en els preus del cru en els pròxims dies, a l'espera de si aquesta ofensiva força l'Iran a tornar a la taula de negociació nuclear.
Wikipedia — Reuters — The Washington Post
4. JAPÓ MODERA LA RETIRADA D'ESTÍMULS I MANTÉ ELS TIPUS D'INTERÈS
El Banc del Japó (BoJ) va decidir dimarts mantenir sense canvis els tipus d'interès i alentir el ritme de retirada de les seves compres de bons a partir del pròxim exercici fiscal. L'entitat manté així el seu enfocament prudent per a la normalització monetària després d'anys d'estímuls massius.
La decisió va ser presa per unanimitat en una reunió de dos dies, en la qual el governador Kazuo Ueda va reiterar la importància de no precipitar-se amb els ajustos, donada la fragilitat de la recuperació econòmica interna. S'espera que Ueda ampliï els detalls en una roda de premsa posterior.
Els mercats interpreten aquesta postura com un intent d'evitar volatilitats financeres prematures, en un context en què altres economies avançades ja han iniciat polítiques monetàries més restrictives.