BUTLLETÍ - SETEMBRE DE 2025
¡Hola a tothom!
Aquí teniu la novena edició del butlletí.
DESCARREGA LA NOVA EDICIÓ AQUÍ
1. EL GOVERN PREPARA UNS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT DE 2026 EXPANSIUS AMB AUGMENTS EN SOUS PÚBLICS, PENSIONS I DEFENSA.
El Govern ja treballa en uns Pressupostos Generals de l'Estat expansius per al 2026, que inclouran augments en els sous dels funcionaris, pensions i la despesa en defensa. Recolzant-se en una recaptació tributària favorable i un creixement econòmic per sobre de la mitjana europea, Hisenda ha començat a negociar amb els diferents ministeris per fixar el sostre de despesa i la senda fiscal abans de final de mes.
S'espera que les pensions es revaloritzin al voltant del 2,5 % conforme a l'IPC, mentre que la pujada de salaris d'empleats públics encara s'ha de pactar tot i que figura entre les prioritats de l'Executiu. Al mateix temps, per complir amb els compromisos de l'OTAN, el Govern preveu augmentar la inversió militar fins a assolir el 2 % del PIB, la qual cosa podria forçar reajustaments en altres partides o elevar la pressió sobre les finances públiques.
Aquest plantejament pressupostari troba resistències internes i externes. L'Autoritat Fiscal (AIReF) adverteix que l'alça en la despesa militar obligarà a retallades en altres partides o a apujar impostos. A més, certes forces polítiques podrien rebutjar el projecte si no es distribueixen els dèficits entre les administracions o si no s'aconsegueixen els suports necessaris al Parlament, la qual cosa podria portar a prorrogar els pressupostos actuals.
Llegir més a
2. L'INE CONFIRMA QUE LA INFLACIÓ ES VA SITUAR EN EL 2,7 % A L'AGOST, PER LA MODERACIÓ DEL PREU DELS ALIMENTS I L'ELECTRICITAT.
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat que la inflació a Espanya es va mantenir en el 2,7 % interanual a l'agost de 2025, el mateix nivell que al juliol. L'estabilitat de l'índex general s'explica principalment per la moderació en els preus dels aliments i de l'electricitat, que van contrarestar la pressió alcista derivada de l'encariment dels carburants.
Els aliments i begudes no alcohòliques van registrar una taxa del 2,3 %, quatre dècimes menys que el mes anterior, gràcies sobretot a l'abaratiment de la fruita. En el cas de l'electricitat, el seu augment va resultar inferior a l'observat a l'agost de 2024, contribuint a alleujar l'impacte sobre les llars i a contenir l'evolució de la inflació.
La inflació subjacent, que exclou energia i aliments no elaborats, va repuntar una dècima fins al 2,4 %, reflectint que les pressions de fons encara persisteixen. En comparació amb el juliol, l'índex general no va mostrar variació mensual (0,0 %), la qual cosa apunta a un escenari de certa estabilitat en els preus durant el tram final de l'estiu.
Llegir més a
3. FRANÇOIS BAYROU CESSA COM A PRIMER MINISTRE DE FRANÇA DESPRÉS DE PERDRE UNA MOCIÓ DE CONFIANÇA
El Parlament francès va tombar el govern de François Bayrou després d'una moció de confiança celebrada el 8 de setembre, amb 364 vots en contra enfront de 194 a favor, aprofundint la crisi política que viu França. Bayrou havia apostat la seva permanència a l'aval parlamentari d'un ambiciós pla d'austeritat per reduir el dèficit públic, però va ser incapaç de conseguir els suports necessaris i va quedar obligat a presentar la seva renúncia l'endemà.
La caiguda de l'executiu de Bayrou s'explica en bona mesura per la fragmentació de l'hemicicle després de les eleccions legislatives de 2024, que van deixar la seva coalició sense majoria clara. La seva estratègia de no negociar concessions i forçar la confiança va ser interpretada com un risc excessiu, sobretot quan sectors del centre, l'esquerra i l'extrem dret van convergir per rebutjar-lo.
Ara recau sobre el president Emmanuel Macron la tasca de nomenar un nou primer ministre capaç de teixir majories estables i tirar endavant els pressupostos de 2026. François Bayrou tanca així un breu pas per Matignon de menys de nou mesos (va ser nomenat el 13 de desembre de 2024) marcat per la inestabilitat i l'ús limitat de suports parlamentaris.
Llegir més a
4. PRIMER MINISTRE DEL NEPAL DIMITEIX DESPRÉS DE PROTESTES MASSIVES IMPULSADES PER ACUSACIONS DE CORRUPCIÓ I VET A XARXES SOCIALS.
El primer ministre del Nepal, K. P. Sharma Oli, va presentar la seva dimissió el 9 de setembre després d'una onada de protestes massives encapçalades per joves que denunciaven corrupció i rebuig al vet imposat sobre xarxes socials. Les manifestacions es van desencadenar hores després que el Govern aixequés la prohibició sobre plataformes com Facebook o X, decisió que buscava frenar el descontentament però va encendre encara més la ira dels ciutadans.
Durant les mobilitzacions, els manifestants van desafiar el toc de queda i van entrar en edificis públics, incendiant el Parlament i seus governamentals, mentre els enfrontaments amb la Policia van deixar almenys 19 morts en els primers dies del conflicte. En paral·lel, el ministre de l'Interior, Ramesh Lekhak, va renunciar assumint responsabilitat moral per la violència desfermada.
La dimissió d'Oli va donar pas a un període d'incertesa política al Nepal. El president haurà de nomenar un Govern interí o encarregar la formació d'un nou executiu capaç de restablir l'estabilitat institucional i sancionar els greus excessos ocorreguts durant els disturbis.
Llegir més a