Explora el modelo microeconómico integrado (GMME) y los proyectos de investigación de AEALCEE: herramientas disponibles, alcance teórico y documentación.

Modelos de investigación económica | Observatorio AEALCEE

Explora modelos económicos integrados y consulta los proyectos de investigación de AEALCEE. Cada ficha distingue las herramientas disponibles de las que siguen en desarrollo.

Modelos de investigación

<h2>Resum executiu</h2>
L'afiliació augmenta en els quatre camps durant els quatre primers anys després de l'egrés. En els agregats nacionals de 2024 se situa entre el 77,75 % i el 81,16 %. L'ajust al nivell universitari oscil·la entre el 32,04 % i el 45,14 %, entre els graduats afiliats de referència d'aquest indicador. Són dimensions amb denominadors diferents.
En les mitjanes no ponderades dels grups universitat–camp amb dades completes, l'afiliació augmenta 22,5 punts percentuals entre 2021 i 2024. La base mitjana de cotització dels grups comparables creix 55,2 % en euros nominals i 34,6 % en euros de 2024. Aquestes mitjanes descriuen els grups observats, no el graduat mitjà nacional.
Els models amb efectes fixos d'universitat i any estimen per a Economia una diferència d'afiliació de −6,89 punts enfront d'ADE, amb un IC del 95 % de [−9,03; −4,75]. La diferència de cotització en el model logarítmic és −0,51 % [−2,57; 1,59]: l'estimació no permet establir una diferència distinta de zero amb aquest nivell de confiança. Les associacions no identifiquen efectes causals de l'elecció d'estudis.
<h2>1. Què estudia aquesta publicació</h2>
La pregunta és com evoluciona la inserció de la promoció 2019–2020 i quines diferències apareixen entre Economia, Administració i empresa, Finances i comptabilitat i Màrqueting. Es distingeixen tres plans: els agregats nacionals publicats per la font, la dispersió entre universitats i camps, i les associacions condicionals estimades.
L'estudi s'adreça a estudiants, representants i responsables universitaris. El seu ús és informar orientació, debat i seguiment d'egressats. L'evidència permet identificar diferències que mereixen atenció; per decidir quina intervenció funcionaria cal avaluar aquesta intervenció amb un altre disseny.
La unitat de la base economètrica és universitat × camp × any d'observació. Hi ha 672 files, 168 grups universitat–camp, quatre anys i 70 universitats amb algun dels camps. El catàleg conté 71 universitats, inclosa una sense files per a aquests quatre camps. Les files del panel no són 672 persones. La cobertura de la instantània tampoc constitueix una llista de totes les universitats existents.
<h2>2. Fonts i mesura</h2>
La base procedeix del quadern aportat, que conté una instantània del cercador U-Ranking consultada el 21 d'octubre de 2026. Es van extreure els seus objectes JSON sense executar el quadern. Es van verificar la clau única, els quatre anys per grup, els rangs dels percentatges i la correspondència entre valors nuls i estats de publicació.
El 28 d'octubre es van consultar novament els quatre camps en els quatre anys. Es van contrastar els 672 registres i els sis indicadors amb el servei públic del portal, sense discrepàncies. D'aquesta consulta es van conservar per separat les 16 files «Sistema universitari espanyol». Aquestes files subministren les xifres nacionals; no es reconstrueixen fent la mitjana d'universitats. L'adscripció territorial de les 70 universitats es va verificar amb els filtres de comunitat del mateix portal. Les universitats no presencials romanen en la categoria específica de la font.
L'afiliació recull la vinculació al sistema de Seguretat Social espanyol segons la definició de la font. No cobreix de la mateixa manera totes les destinacions laborals, com l'ocupació fora d'Espanya o certes mutualitats professionals. El seu complement no és una taxa d'atur: pot incloure altres situacions.
L'ajust al nivell universitari utilitza grups de cotització associats a formació superior. És una aproximació administrativa al nivell del lloc de treball, no una mesura de correspondència amb l'especialitat, satisfacció o qualitat integral del treball. La jornada i la contractació indefinida es refereixen a afiliats per compte aliena; autònoms té el seu propi denominador entre afiliats.
La base mitjana anual de cotització es refereix a assalariats a temps complet. La selecció de qui compleix aquesta condició pot canviar amb el temps. Les seves regles i límits de cotització restringeixen l'equivalència amb el salari brut, i no permeten interpretar-la com a sou net o renda de tota la promoció.
Per comparar imports al llarg del temps es va utilitzar l'IPC general nacional de l'INE, taula 50902, sèrie IPC251852, base 2021. Es va calcular la mitjana dels dotze mesos de cada any. Els índexs utilitzats són 100,0001 el 2021; 108,3907 el 2022; 112,2194 el 2023; i 115,3326 el 2024. Els imports de cada any es multipliquen per IPC₂₀₂₄/IPCₜ. La conversió corregeix la variació general de preus, sense ajustar diferències territorials del cost de vida.
<h2>3. L'afiliació convergeix entre camps</h2>
Els agregats nacionals mostren millores d'afiliació de 25,84 punts en Economia, 17,43 en ADE, 22,68 en FICO i 20,74 en Màrqueting entre 2021 i 2024. El rang entre camps s'estreny de 10,97 a 3,41 punts. La millora més gran d'Economia s'ha de llegir juntament amb el seu punt de partida menor; no demostra que una intervenció concreta hagi accelerat la seva inserció.
La convergència en afiliació no implica igualtat en les altres dimensions. El 2024, Economia registra un ajust nacional del 45,14 %, enfront del 42,07 % d'ADE, 32,04 % de FICO i 34,27 % de Màrqueting. Les bases nacionals se situen en 31.609,51 €, 32.426,89 €, 28.057,37 € i 29.350,21 €, respectivament. Les diferències poden reflectir composició d'egressats, destinacions, sectors, universitats i condicions d'observació; aquesta base no permet separar totes aquestes vies.
<h2>4. Comparar els mateixos grups al llarg del temps</h2>
Quan s'utilitzen mitjanes d'universitats i camps, l'absència de dades pot canviar la composició d'una comparació. Per això es va construir un panel complet per a cada indicador, conservant únicament els grups amb quatre valors publicats. Cada grup rep el mateix pes. Aquesta elecció descriu l'evolució del grup observat mitjà; per a una magnitud poblacional s'utilitzen les files nacionals de la font.
En afiliació hi ha 139 grups complets: la seva mitjana passa del 56,99 % al 79,51 %. En ajust hi ha 113, amb un canvi del 26,95 % al 40,19 %. En base de cotització hi ha 95: la mitjana passa de 19.917 € a 30.920 € nominals. En euros de 2024, el primer valor equival a 22.971 €, cosa que redueix el creixement del 55,24 % nominal al 34,60 % real.
En els seus panels respectius, la jornada completa passa del 82,36 % al 92,93 % (105 grups), els contractes indefinits del 60,73 % al 90,26 % (97 grups) i autònoms del 6,66 % al 7,49 % (109 grups). L'evolució de la contractació és una descripció del període; aquest disseny no identifica l'efecte de canvis normatius ni del cicle econòmic.
Conservar els mateixos grups millora la comparabilitat, però no segueix les mateixes persones dins de cada indicador. En particular, la composició d'assalariats a temps complet pot variar encara que la universitat i el camp romanguin.
<h2>5. Diferències entre universitats i territori</h2>
El dashboard presenta la distribució dels valors i comparacions territorials amb el nombre de grups que dona suport a cada mitjana. Les mitjanes autonòmiques es recalculen des de la base verificada, sense ponderar i amb cobertura visible; no es traslladen directament els comentaris qualitatius del PDF aportat. La comunitat és la de la universitat segons U-Ranking. No identifica la residència o el lloc de treball de l'egressat.
Una mitjana regional pot canviar per la combinació de camps i universitats disponibles. També pot representar molt pocs grups. Per això, el dashboard permet filtrar el mateix camp i consultar els registres que sustenten la xifra. Les universitats no presencials es mostren a part, sense assignar el seu alumnat a un mercat laboral regional a partir d'una seu administrativa.
El 2024, les 118 combinacions amb afiliació i cotització publicades presenten una correlació de Pearson de −0,13 i de Spearman de −0,07 entre ambdues mesures. Són associacions descriptives febles en aquesta cobertura observada, que barreja camps i universitats. No indiquen que una major afiliació redueixi la cotització ni permeten extrapolar una relació individual.
<h2>6. Disseny economètric</h2>
S'estimen tres models principals mitjançant mínims quadrats: afiliació en punts percentuals, ajust al nivell universitari en punts percentuals i logaritme de la base real de cotització. Inclouen efectes fixos d'universitat, indicadors de camp amb ADE com a referència i efectes d'any amb 2021 com a referència.
El coeficient de camp resumeix una diferència condicional entre els grups dels camps comparats dins del sistema d'universitats observat, suposant una diferència comuna durant el període. Els efectes d'universitat absorbeixen diferències de nivell constants compartides pels camps d'una mateixa universitat. Els efectes d'any recullen canvis comuns del seguiment. No absorbeixen selecció personal, condicions específiques de cada títol ni xocs particulars universitat–camp.
Els models usen 556 observacions i 64 universitats per a afiliació; 495 i 64 per a ajust; i 444 i 61 per a cotització. Cada fila rep el mateix pes. El nombre d'egressats no s'utilitza com a pes universal: els denominadors dels indicadors difereixen i no estan disponibles complets per reconstruir totes les magnituds poblacionals.
La covariància s'agrupa per universitat (CR1), permetent correlació entre els seus camps i anys. S'aplica la correcció G/(G−1) × (N−1)/(N−K), i els intervals usen una distribució t amb G−1 graus de llibertat. La inferència suposa independència entre universitats després del model; els xocs territorials compartits poden vulnerar-la. Amb només quatre anys no s'utilitza agrupació temporal com a solució automàtica. Els intervals són modelístics: no procedeixen d'un mostreig aleatori d'universitats ni corregeixen selecció de cobertura.
Es mostren IC puntuals del 95 % i valors p. Per a les nou comparacions principals de camp —tres camps enfront d'ADE en tres resultats— s'afegeix Benjamini–Hochberg. Es conserva el coeficient original en logaritmes i es presenta 100 × (exp(β)−1) per expressar diferències proporcionals condicionals. Aquesta transformació no estima per si sola una diferència en la mitjana aritmètica del salari.
Com a anàlisi complementària i exploratòria d'evolució, s'estima en panel complet un segon model amb efectes fixos universitat×camp, efectes d'any i interaccions camp×any. La variació compara els canvis de cada camp amb els d'ADE des de 2021. És una comparació de trajectòries, sense tractament ni contrafactual causal. Els seus intervals són puntuals i no reben l'ajust BH de les nou comparacions principals. Les seves mostres són 556 observacions i 64 universitats en afiliació; 452 i 63 en ajust; i 380 i 57 en cotització.
<h2>7. Què mostren els models</h2>
Afiliació. Economia presenta una diferència de −6,89 punts enfront d'ADE [−9,03; −4,75]. FICO mostra +1,10 [−1,69; 3,88], amb un interval que inclou zero. Màrqueting presenta −2,53 [−4,87; −0,20]; el seu valor p passa de 0,034 a 0,061 amb l'ajust per les nou comparacions, per la qual cosa l'evidència és més sensible al criteri de multiplicitat.
Ajust al nivell universitari. L'associació estimada per a Economia és de −6,40 punts [−11,50; −1,29]. Els intervals de FICO i Màrqueting inclouen zero. Aquest resultat difereix de l'ordre observat en els agregats nacionals: aquests ponderen persones segons els seus denominadors de font, mentre el model pondera grups observats i condiciona per universitat i any. No és una contradicció aritmètica ni una comparació directa dels mateixos estimands.
Cotització. Economia se situa en −0,51 % [−2,57; 1,59] enfront d'ADE. L'estimació central és petita i compatible amb diferències de tots dos signes. FICO presenta −5,05 % [−7,68; −2,35] i Màrqueting −7,74 % [−10,96; −4,40]. Són diferències de la base entre els assalariats a temps complet observats sota el model, no rendiments causals de cada carrera.
Trajectòries. En el model amb efectes fixos universitat×camp, la millora d'afiliació d'Economia entre 2021 i 2024 supera en 8,43 punts la d'ADE [3,52; 13,34]. Les diferències d'evolució de l'ajust i de la cotització d'Economia enfront d'ADE tenen intervals que inclouen zero. Aquesta evidència descriu una aproximació en afiliació, sense demostrar convergència en totes les dimensions.
<h2>8. Sensibilitat i diagnòstics</h2>
Es reestima el model principal usant només grups amb quatre anys de dades i, per separat, només universitats públiques. La diferència d'afiliació d'Economia roman propera a −7 punts. En ajust, l'estimació passa de −6,40 a −8,67 punts en panel complet i a −7,01 en públiques, mostrant sensibilitat de la magnitud a la cobertura. En cotització, l'estimació d'Economia segueix sent petita i els seus intervals inclouen zero.
Per a Màrqueting, la diferència de cotització passa de −7,74 % en el model principal a −5,99 % en el panel complet. L'associació conserva el signe, però la seva mida depèn de quins grups tenen informació en tots els anys. Les taules de sensibilitat permeten revisar les nou comparacions, incloses les que tenen intervals amplis.
Es van verificar rang complet de les matrius, absència de claus duplicades, límits dels percentatges i solucions de coeficients mitjançant dos algoritmes algebraics. En els models lineals principals d'afiliació i ajust, tots els valors ajustats romanen entre 0 i 100. Els R² d'aproximadament 0,76, 0,75 i 0,93 inclouen nombrosos efectes fixos: descriuen ajust dins de la mostra, sense mesurar capacitat predictiva externa ni validesa causal.
En el model principal d'ajust hi ha una universitat amb una sola observació vàlida, amb leverage igual a un. La seva exclusió deixa els coeficients de camp pràcticament idèntics i canvia l'IC d'Economia de [−11,503; −1,293] a [−11,500; −1,295], sense alterar la interpretació. Aquesta sensibilitat no modifica l'especificació principal.
Aquestes comprovacions no resolen absències selectives, composició de les poblacions de cotització, variables omeses o dependència entre universitats. No s'imputen dades ocultes per elevar artificialment la cobertura. No es construeix un índex sintètic ni se seleccionen models per la seva significació.
<h2>9. Què queda fora de l'evidència</h2>
L'única promoció observada impedeix separar l'experiència després de l'egrés del calendari econòmic: any d'observació i temps des de la graduació avancen junts. L'etapa inicial coincideix a més amb circumstàncies excepcionals de 2021; no s'atribueix a aquesta coincidència un efecte quantificat.
La base està agregada i recull ambdós sexes conjuntament. No conté expedients individuals, origen social, pràctiques, mobilitat, competències o sectors de destinació. Per això no permet estimar bretxes personals, l'efecte de les pràctiques ni un model individual de probabilitat d'ocupació. Els camps estadístics poden agrupar diferents títols i dobles graus.
Les universitats i camps amb dades publicades no constitueixen una mostra aleatòria. L'absència d'un valor pot estar relacionada amb la mida o regles de difusió; no s'assigna una causa concreta a cada cel·la. Els resultats es refereixen a la cobertura observada i a les definicions administratives dels indicadors.
El bloc de primer ocupació utilitza l'EILU 2019 de l'INE, promoció 2013–2014. Els seus recomptes són estimacions poblacionals arrodonides i el denominador són els qui han treballat alguna vegada. Es conserva separat com a context històric nacional; no es creua amb els grups U-Ranking ni s'interpreta com a descripció de la promoció 2019–2020. La continuïtat en un treball previ no es converteix en mesos de cerca. Els intervals publicats tampoc permeten calcular una mitjana exacta del temps fins a l'ocupació.
<h2>10. Implicacions per a l'orientació i el seguiment</h2>
Orientació universitària. Els serveis d'orientació poden presentar conjuntament afiliació, nivell del lloc de treball i condicions d'ocupació, indicant denominadors i període. Un catàleg que només mostri una xifra de cotització perd informació sobre qui entra en la seva població de referència. L'indicador de seguiment seria la proporció de fitxes d'orientació amb les tres dimensions i fonts documentades; aquesta publicació no mesura el seu valor actual.
Seguiment d'egressats. Universitats i centres poden contrastar els grups amb menor adequació amb informació pròpia sobre ocupació, sector, mobilitat i formació posterior. La prioritat és explicar mecanismes abans de triar una intervenció. La viabilitat depèn d'accés a informació compatible i protecció de dades; no s'infereix una necessitat concreta de canviar plans d'estudi a partir d'una mitjana agregada.
Agenda de l'Observatori. AEALCEE pot actualitzar les mateixes definicions quan hi hagi noves promocions, conservar un historial de cobertura i revisar si es mantenen les diferències. Per avaluar pràctiques, orientació o canvis curriculars faria falta identificar una intervenció, una població i un grup de comparació adequats. Els resultats d'aquest estudi serveixen com a diagnòstic per formular aquesta pregunta, no com a avaluació d'impacte ja realitzada.

Publicació tècnica de novembre de 2026: dades U-Ranking, panel 2021–2024, efectes fixos, inferència agrupada, cobertura i anàlisi de sensibilitat.

Inserció laboral en Economia i Empresa: trajectòries i diferències entre camps

<h2>Resumo executivo</h2>
A afiliación aumenta nos catro campos durante os catro primeiros anos tras o egreso. Nos agregados nacionais de 2024 sitúase entre o 77,75 % e o 81,16 %. O axuste ao nivel universitario oscila entre o 32,04 % e o 45,14 %, entre os graduados afiliados de referencia dese indicador. Son dimensións con denominadores diferentes.
Nas medias sen ponderar dos grupos universidade–campo con datos completos, a afiliación aumenta 22,5 puntos porcentuais entre 2021 e 2024. A base media de cotización dos grupos comparables crece 55,2 % en euros nominais e 34,6 % en euros de 2024. Estas medias describen os grupos observados, non ao graduado medio nacional.
Os modelos con efectos fixos de universidade e ano estiman para Economía unha diferenza de afiliación de −6,89 puntos fronte a ADE, cun IC do 95 % de [−9,03; −4,75]. A diferenza de cotización no modelo logarítmico é −0,51 % [−2,57; 1,59]: a estimación non permite establecer unha diferenza distinta de cero con ese nivel de confianza. As asociacións non identifican efectos causais da elección de estudos.
<h2>1. Que estuda esta publicación</h2>
A pregunta é como evoluciona a inserción da promoción 2019–2020 e que diferenzas aparecen entre Economía, Administración e empresa, Finanzas e contabilidade e Márketing. Distínguense tres planos: os agregados nacionais publicados pola fonte, a dispersión entre universidades e campos, e as asociacións condicionais estimadas.
O estudo diríxese a estudantes, representantes e responsables universitarios. O seu uso é informar orientación, debate e seguimento de egresados. A evidencia permite identificar diferenzas que merecen atención; para decidir que intervención funcionaría fai falta avaliar esa intervención con outro deseño.
A unidade da base econométrica é universidade × campo × ano de observación. Hai 672 filas, 168 grupos universidade–campo, catro anos e 70 universidades con algún dos campos. O catálogo contén 71 universidades, incluída unha sen filas para estes catro campos. As filas do panel non son 672 persoas. A cobertura da instantánea tampouco constitúe unha lista de todas as universidades existentes.
<h2>2. Fontes e medición</h2>
A base procede do caderno achegado, que contén unha instantánea do buscador U-Ranking consultada o 21 de outubro de 2026. Extraéronse os seus obxectos JSON sen executar o caderno. Verificáronse a clave única, os catro anos por grupo, os rangos das porcentaxes e a correspondencia entre valores nulos e estados de publicación.
O 28 de outubro consultáronse novamente os catro campos nos catro anos. Contrastáronse os 672 rexistros e os seis indicadores co servizo público do portal, sen discrepancias. Desa consulta conserváronse por separado as 16 filas «Sistema universitario español». Estas filas subministran as cifras nacionais; non se reconstrúen promediando universidades. A adscrición territorial das 70 universidades verificouse cos filtros de comunidade do mesmo portal. As universidades non presenciais permanecen na categoría específica da fonte.
A afiliación recolle a vinculación ao sistema de Seguridade Social español segundo a definición da fonte. Non cobre da mesma maneira todos os destinos laborais, como o emprego fóra de España ou certas mutualidades profesionais. O seu complemento non é unha taxa de paro: pode incluír outras situacións.
O axuste ao nivel universitario utiliza grupos de cotización asociados a formación superior. É unha aproximación administrativa ao nivel do posto, non unha medición de correspondencia coa especialidade, satisfacción ou calidade integral do traballo. A xornada e a contratación indefinida refírense a afiliados por conta allea; autónomos ten o seu propio denominador entre afiliados.
A base media anual de cotización refírese a asalariados a tempo completo. A selección de quen cumpre esa condición pode cambiar co tempo. As súas regras e límites de cotización restrinxen a equivalencia co salario bruto, e non permiten interpretala como soldo neto ou renda de toda a promoción.
Para comparar importes ao longo do tempo utilizouse o IPC xeral nacional do INE, táboa 50902, serie IPC251852, base 2021. Calculouse a media dos doce meses de cada ano. Os índices utilizados son 100,0001 en 2021; 108,3907 en 2022; 112,2194 en 2023; e 115,3326 en 2024. Os importes de cada ano multiplícanse por IPC₂₀₂₄/IPCₜ. A conversión corrixe a variación xeral de prezos, sen axustar diferenzas territoriais do custo de vida.
<h2>3. A afiliación converxe entre campos</h2>
Os agregados nacionais mostran melloras de afiliación de 25,84 puntos en Economía, 17,43 en ADE, 22,68 en FICO e 20,74 en Márketing entre 2021 e 2024. O rango entre campos estréitase de 10,97 a 3,41 puntos. A maior mellora de Economía debe lerse xunto co seu menor punto de partida; non demostra que unha intervención concreta acelerase a súa inserción.
A converxencia en afiliación non implica igualdade nas demais dimensións. En 2024, Economía rexistra un axuste nacional do 45,14 %, fronte ao 42,07 % de ADE, 32,04 % de FICO e 34,27 % de Márketing. As bases nacionais sitúanse en 31.609,51 €, 32.426,89 €, 28.057,37 € e 29.350,21 €, respectivamente. As diferenzas poden reflectir composición de egresados, destinos, sectores, universidades e condicións de observación; esta base non permite separar todas esas vías.
<h2>4. Comparar os mesmos grupos ao longo do tempo</h2>
Cando se utilizan medias de universidades e campos, a ausencia de datos pode cambiar a composición dunha comparación. Por iso construíuse un panel completo para cada indicador, conservando unicamente os grupos con catro valores publicados. Cada grupo recibe o mesmo peso. Esta elección describe a evolución do grupo observado medio; para unha magnitude poboacional utilízanse as filas nacionais da fonte.
En afiliación hai 139 grupos completos: a súa media pasa do 56,99 % ao 79,51 %. En axuste hai 113, cun cambio do 26,95 % ao 40,19 %. En base de cotización hai 95: a media pasa de 19.917 € a 30.920 € nominais. En euros de 2024, o primeiro valor equivale a 22.971 €, o que reduce o crecemento do 55,24 % nominal ao 34,60 % real.
Nos seus paneis respectivos, a xornada completa pasa do 82,36 % ao 92,93 % (105 grupos), os contratos indefinidos do 60,73 % ao 90,26 % (97 grupos) e autónomos do 6,66 % ao 7,49 % (109 grupos). A evolución da contratación é unha descrición do período; este deseño non identifica o efecto de cambios normativos nin do ciclo económico.
Conservar os mesmos grupos mellora a comparabilidade, pero non segue ás mesmas persoas dentro de cada indicador. En particular, a composición de asalariados a tempo completo pode variar aínda que a universidade e o campo permanezan.
<h2>5. Diferenzas entre universidades e territorio</h2>
O dashboard presenta a distribución dos valores e comparacións territoriais co número de grupos que respalda cada media. As medias autonómicas recálculanse desde a base verificada, sen ponderar e con cobertura visible; non se trasladan directamente os comentarios cualitativos do PDF achegado. A comunidade é a da universidade segundo U-Ranking. Non identifica a residencia ou o lugar de traballo do egresado.
Unha media rexional pode cambiar pola combinación de campos e universidades dispoñibles. Tamén pode representar moi poucos grupos. Por iso, o dashboard permite filtrar o mesmo campo e consultar os rexistros que sosteñen a cifra. As universidades non presenciais móstranse á parte, sen asignar o seu alumnado a un mercado laboral rexional a partir dunha sede administrativa.
En 2024, as 118 combinacións con afiliación e cotización publicadas presentan unha correlación de Pearson de −0,13 e de Spearman de −0,07 entre ambas medidas. Son asociacións descritivas débiles nesa cobertura observada, que mestura campos e universidades. Non indican que unha maior afiliación reduza a cotización nin permiten extrapolar unha relación individual.
<h2>6. Deseño econométrico</h2>
Estímanse tres modelos principais mediante mínimos cadrados: afiliación en puntos porcentuais, axuste ao nivel universitario en puntos porcentuais e logaritmo da base real de cotización. Inclúen efectos fixos de universidade, indicadores de campo con ADE como referencia e efectos de ano con 2021 como referencia.
O coeficiente de campo resume unha diferenza condicional entre os grupos dos campos comparados dentro do sistema de universidades observado, supoñendo unha diferenza común durante o período. Os efectos de universidade absorben diferenzas de nivel constantes compartidas polos campos dunha mesma universidade. Os efectos de ano recollen cambios comúns do seguimento. Non absorben selección persoal, condicións específicas de cada título nin shocks particulares universidade–campo.
Os modelos usan 556 observacións e 64 universidades para afiliación; 495 e 64 para axuste; e 444 e 61 para cotización. Cada fila recibe o mesmo peso. O número de egresados non se utiliza como peso universal: os denominadores dos indicadores difiren e non están dispoñibles completos para reconstruír todas as magnitudes poboacionais.
A covarianza agrúpase por universidade (CR1), permitindo correlación entre os seus campos e anos. Aplícase a corrección G/(G−1) × (N−1)/(N−K), e os intervalos usan unha distribución t con G−1 graos de liberdade. A inferencia supón independencia entre universidades tras o modelo; os shocks territoriais compartidos poden vulnerala. Con só catro anos non se utiliza agrupación temporal como solución automática. Os intervalos son modelísticos: non proceden dunha mostraxe aleatoria de universidades nin corrixen selección de cobertura.
Móstranse IC puntuais do 95 % e valores p. Para as nove comparacións principais de campo —tres campos fronte a ADE en tres resultados— engádese Benjamini–Hochberg. Consérvase o coeficiente orixinal en logaritmos e preséntase 100 × (exp(β)−1) para expresar diferenzas proporcionais condicionais. Esa transformación non estima por si soa unha diferenza na media aritmética do salario.
Como análise complementaria e exploratoria de evolución, estímase en panel completo un segundo modelo con efectos fixos universidade×campo, efectos de ano e interaccións campo×ano. A variación compara os cambios de cada campo cos de ADE desde 2021. É unha comparación de traxectorias, sen tratamento nin contrafactual causal. Os seus intervalos son puntuais e non reciben o axuste BH das nove comparacións principais. As súas mostras son 556 observacións e 64 universidades en afiliación; 452 e 63 en axuste; e 380 e 57 en cotización.
<h2>7. Que mostran os modelos</h2>
Afiliación. Economía presenta unha diferenza de −6,89 puntos fronte a ADE [−9,03; −4,75]. FICO mostra +1,10 [−1,69; 3,88], cun intervalo que inclúe cero. Márketing presenta −2,53 [−4,87; −0,20]; o seu valor p pasa de 0,034 a 0,061 co axuste polas nove comparacións, polo que a evidencia é máis sensible ao criterio de multiplicidade.
Axuste ao nivel universitario. A asociación estimada para Economía é de −6,40 puntos [−11,50; −1,29]. Os intervalos de FICO e Márketing inclúen cero. Este resultado difire da orde observada nos agregados nacionais: estes ponderan persoas segundo os seus denominadores de fonte, mentres o modelo pondera grupos observados e condiciona por universidade e ano. Non é unha contradición aritmética nin unha comparación directa dos mesmos estimandos.
Cotización. Economía sitúase en −0,51 % [−2,57; 1,59] fronte a ADE. A estimación central é pequena e compatible con diferenzas de ambos os signos. FICO presenta −5,05 % [−7,68; −2,35] e Márketing −7,74 % [−10,96; −4,40]. Son diferenzas da base entre os asalariados a tempo completo observados baixo o modelo, non rendementos causais de cada carreira.
Traxectorias. No modelo con efectos fixos universidade×campo, a mellora de afiliación de Economía entre 2021 e 2024 supera en 8,43 puntos á de ADE [3,52; 13,34]. As diferenzas de evolución do axuste e da cotización de Economía fronte a ADE teñen intervalos que inclúen cero. Esta evidencia describe unha aproximación en afiliación, sen demostrar converxencia en todas as dimensións.
<h2>8. Sensibilidade e diagnósticos</h2>
Reestímase o modelo principal usando só grupos con catro anos de datos e, por separado, só universidades públicas. A diferenza de afiliación de Economía permanece próxima a −7 puntos. En axuste, a estimación pasa de −6,40 a −8,67 puntos en panel completo e a −7,01 en públicas, mostrando sensibilidade da magnitude á cobertura. En cotización, a estimación de Economía segue sendo pequena e os seus intervalos inclúen cero.
Para Márketing, a diferenza de cotización pasa de −7,74 % no modelo principal a −5,99 % no panel completo. A asociación conserva o signo, pero o seu tamaño depende de que grupos teñen información en todos os anos. As táboas de sensibilidade permiten revisar as nove comparacións, incluídas as que teñen intervalos amplos.
Verificáronse rango completo das matrices, ausencia de claves duplicadas, límites das porcentaxes e solucións de coeficientes mediante dous algoritmos alxébricos. Nos modelos lineais principais de afiliación e axuste, todos os valores axustados permanecen entre 0 e 100. Os R² de aproximadamente 0,76, 0,75 e 0,93 inclúen numerosos efectos fixos: describen axuste dentro da mostra, sen medir capacidade preditiva externa nin validez causal.
No modelo principal de axuste hai unha universidade cunha soa observación válida, con leverage igual a un. A súa exclusión deixa os coeficientes de campo practicamente idénticos e cambia o IC de Economía de [−11,503; −1,293] a [−11,500; −1,295], sen alterar a interpretación. Esta sensibilidade non modifica a especificación principal.
Estas comprobacións non resolven ausencias selectivas, composición das poboacións de cotización, variables omitidas ou dependencia entre universidades. Non se imputan datos ocultos para elevar artificialmente a cobertura. Non se constrúe un índice sintético nin se seleccionan modelos pola súa significación.
<h2>9. Que queda fóra da evidencia</h2>
A única promoción observada impide separar a experiencia tras o egreso do calendario económico: ano de observación e tempo desde a graduación avanzan xuntos. A etapa inicial coincide ademais con circunstancias excepcionais de 2021; non se atribúe a esa coincidencia un efecto cuantificado.
A base está agregada e recolle ambos os sexos conxuntamente. Non contén expedientes individuais, orixe social, prácticas, mobilidade, competencias ou sectores de destino. Por iso non permite estimar brechas persoais, o efecto das prácticas nin un modelo individual de probabilidade de emprego. Os campos estatísticos poden agrupar distintos títulos e dobres graos.
As universidades e campos con datos publicados non constitúen unha mostra aleatoria. A ausencia dun valor pode estar relacionada con tamaño ou regras de difusión; non se asigna unha causa concreta a cada cela. Os resultados refírense á cobertura observada e ás definicións administrativas dos indicadores.
O bloque de primeiro emprego utiliza a EILU 2019 do INE, promoción 2013–2014. Os seus recontos son estimacións poboacionais redondeadas e o denominador son quen traballaron algunha vez. Consérvase separado como contexto histórico nacional; non se cruza cos grupos U-Ranking nin se interpreta como descrición da promoción 2019–2020. A continuidade nun traballo previo non se converte en meses de busca. Os intervalos publicados tampouco permiten calcular unha media exacta do tempo ata o emprego.
<h2>10. Implicacións para a orientación e o seguimento</h2>
Orientación universitaria. Os servizos de orientación poden presentar conxuntamente afiliación, nivel do posto e condicións de emprego, indicando denominadores e período. Un catálogo que só mostre unha cifra de cotización perde información sobre quen entra na súa poboación de referencia. O indicador de seguimento sería a proporción de fichas de orientación coas tres dimensións e fontes documentadas; esta publicación non mide o seu valor actual.
Seguimento de egresados. Universidades e centros poden contrastar os grupos con menor adecuación con información propia sobre ocupación, sector, mobilidade e formación posterior. A prioridade é explicar mecanismos antes de elixir unha intervención. A viabilidade depende de acceso a información compatible e protección de datos; non se infire unha necesidade concreta de cambiar plans de estudo a partir dunha media agregada.
Axenda do Observatorio. AEALCEE pode actualizar as mesmas definicións cando haxa novas promocións, conservar un historial de cobertura e revisar se se manteñen as diferenzas. Para avaliar prácticas, orientación ou cambios curriculares faría falta identificar unha intervención, unha poboación e un grupo de comparación adecuados. Os resultados deste estudo serven como diagnóstico para formular esa pregunta, non como avaliación de impacto xa realizada.

Publicación técnica de novembro de 2026: datos U-Ranking, panel 2021–2024, efectos fixos, inferencia agrupada, cobertura e análise de sensibilidade.

Inserción laboral en Economía e Empresa: traxectorias e diferenzas entre campos

Revisión técnica de noviembre de 2026: modelos anuales con foco en 2024, comparaciones emparejadas con ADE, inferencia agrupada, Holm y sensibilidades. Datos 2021–2024 de la promoción 2019–2020.

Inserción laboral en Economía y Empresa: trayectorias y diferencias entre campos

<h2>2. Fonts i mesurament</h2>
La base procedeix del quadern aportat, que conté una instantània del cercador U-Ranking consultada el 21 d'octubre de 2026. Se'n van extreure els objectes JSON sense executar el quadern. Es van verificar la clau única, els quatre anys per grup, els rangs dels percentatges i la correspondència entre valors nuls i estats de publicació.
El 28 d'octubre es van consultar novament els quatre camps en els quatre anys. Es van contrastar els 672 registres i els sis indicadors amb el servei públic del portal, sense discrepàncies. D'aquesta consulta es van conservar per separat les 16 files «Sistema universitari espanyol». Aquestes files subministren les xifres nacionals; no es reconstrueixen fent la mitjana d'universitats. L'adscripció territorial de les 70 universitats es va verificar amb els filtres de comunitat del mateix portal. Les universitats no presencials romanen en la categoria específica de la font.
L'afiliació recull la vinculació al sistema de Seguretat Social espanyol segons la definició de la font. No cobreix de la mateixa manera totes les destinacions laborals, com l'ocupació fora d'Espanya o certes mutualitats professionals. El seu complement no és una taxa d'atur: pot incloure altres situacions.
L'ajust al nivell universitari utilitza grups de cotització associats a formació superior. És una aproximació administrativa al nivell del lloc, no una mesura de correspondència amb l'especialitat, satisfacció o qualitat integral del treball. La jornada i la contractació indefinida es refereixen a afiliats per compte d'altri; autònoms té el seu propi denominador entre afiliats.
La base mitjana anual de cotització es refereix a assalariats a temps complet. La selecció de qui compleix aquesta condició pot canviar amb el temps. Les seves regles i límits de cotització restringeixen l'equivalència amb el salari brut, i no permeten interpretar-la com a sou net o renda de tota la promoció.
Per comparar imports al llarg del temps es va utilitzar l'IPC general nacional de l'INE, taula 50902, sèrie IPC251852, base 2021. Es va calcular la mitjana dels dotze mesos de cada any. Els índexs utilitzats són 100,0001 el 2021; 108,3907 el 2022; 112,2194 el 2023; i 115,3326 el 2024. Els imports de cada any es multipliquen per IPC₂₀₂₄/IPCₜ. La conversió corregeix la variació general de preus, sense ajustar diferències territorials del cost de vida.
<h2>5. Diferències entre universitats i territori</h2>
El dashboard presenta la distribució dels valors i comparacions territorials amb el nombre de grups que recolza cada mitjana. Les mitjanes autonòmiques es recalculen des de la base verificada, sense ponderar i amb cobertura visible; no es traslladen directament els comentaris qualitatius del PDF aportat. La comunitat és la de la universitat segons U-Ranking. No identifica la residència o el lloc de treball de l'egressat.
Una mitjana regional pot canviar per la combinació de camps i universitats disponibles. També pot representar molt pocs grups. Per això, el dashboard permet filtrar el mateix camp i consultar els registres que sostenen la xifra. Les universitats no presencials es mostren a part, sense assignar el seu alumnat a un mercat laboral regional a partir d'una seu administrativa.
El 2024, les 118 combinacions amb afiliació i cotització publicades presenten una correlació de Pearson de −0,13 i de Spearman de −0,07 entre ambdues mesures. Són associacions descriptives febles en aquesta cobertura observada, que barreja camps i universitats. No indiquen que una major afiliació redueixi la cotització ni permeten extrapolar una relació individual.

Panell interactiu d'inserció laboral: sis filtres coordinats, quatre targetes, trajectòries, matriu territorial, dispersió i exploració d'universitats. Cobertura i context EILU separats.

Dashboard · Novembre 2026 · De la universitat a l'ocupació

<h2>2. Fonts i mesurament</h2>
La base prové del quadern aportat, que conté una instantània del cercador U-Ranking consultada el 21 d'octubre de 2026. Se n'extragueren els objectes JSON sense executar el quadern. Es verificaren la clau única, els quatre anys per grup, els rangs dels percentatges i la correspondència entre valors nuls i estats de publicació.
El 28 d'octubre es consultaren novament els quatre camps en els quatre anys. Es contrastaren els 672 registres i els sis indicadors amb el servici públic del portal, sense discrepàncies. D'eixa consulta es conservaren per separat les 16 files «Sistema universitari espanyol». Estes files subministren les xifres nacionals; no es reconstruïxen fent la mitjana d'universitats. L'adscripció territorial de les 70 universitats es verificà amb els filtres de comunitat del mateix portal. Les universitats no presencials romanen en la categoria específica de la font.
L'afiliació recull la vinculació al sistema de Seguretat Social espanyol segons la definició de la font. No cobrix de la mateixa manera tots els destins laborals, com l'ocupació fora d'Espanya o certes mutualitats professionals. El seu complement no és una taxa d'atur: pot incloure altres situacions.
L'ajust al nivell universitari utilitza grups de cotització associats a formació superior. És una aproximació administrativa al nivell del lloc, no un mesurament de correspondència amb l'especialitat, satisfacció o qualitat integral del treball. La jornada i la contractació indefinida es referixen a afiliats per compte d'altri; autònoms té el seu propi denominador entre afiliats.
La base mitjana anual de cotització es referix a assalariats a temps complet. La selecció de qui complix eixa condició pot canviar amb el temps. Les seues regles i límits de cotització restringixen l'equivalència amb el salari brut, i no permeten interpretar-la com a sou net o renda de tota la promoció.
Per a comparar imports al llarg del temps es va utilitzar l'IPC general nacional de l'INE, taula 50902, sèrie IPC251852, base 2021. Es va calcular la mitjana dels dotze mesos de cada any. Els índexs utilitzats són 100,0001 en 2021; 108,3907 en 2022; 112,2194 en 2023; i 115,3326 en 2024. Els imports de cada any es multipliquen per IPC₂₀₂₄/IPCₜ. La conversió corregix la variació general de preus, sense ajustar diferències territorials del cost de vida.
<h2>5. Diferències entre universitats i territori</h2>
El dashboard presenta la distribució dels valors i comparacions territorials amb el nombre de grups que recolza cada mitjana. Les mitjanes autonòmiques es recalculen des de la base verificada, sense ponderar i amb cobertura visible; no es traslladen directament els comentaris qualitatius del PDF aportat. La comunitat és la de la universitat segons U-Ranking. No identifica la residència o el lloc de treball de l'egressat.
Una mitjana regional pot canviar per la combinació de camps i universitats disponibles. També pot representar molt pocs grups. Per això, el dashboard permet filtrar el mateix camp i consultar els registres que sostenen la xifra. Les universitats no presencials es mostren a part, sense assignar el seu alumnat a un mercat laboral regional a partir d'una seu administrativa.
En 2024, les 118 combinacions amb afiliació i cotització publicades presenten una correlació de Pearson de −0,13 i de Spearman de −0,07 entre ambdós mesuraments. Són associacions descriptives dèbils en eixa cobertura observada, que mescla camps i universitats. No indiquen que una major afiliació reduïsca la cotització ni permeten extrapolar una relació individual.

Panel interactivo de inserción laboral: seis filtros coordinados, cuatro tarjetas, trayectorias, matriz territorial, dispersión y exploración de universidades. Cobertura y contexto EILU separados.

Dashboard · Noviembre 2026 · De la universidad al empleo

Tema del Mes · Novembre de 2026 · Observatori Econòmic de l'AEALCEE
Trobar feina després de la universitat i treballar en un lloc de nivell universitari són dues dimensions diferents. Les dades d'Economia, Administració i empresa, Finances i comptabilitat i Màrqueting mostren una millora clara de l'afiliació durant els quatre primers anys després de l'egrés. L'ajust al nivell universitari avança amb més lentitud i presenta diferències entre camps.
Seguim la promoció que va acabar el 2019–2020. Els seus resultats s'observen entre 2021 i 2024: l'any d'aquesta publicació és 2026, però l'últim resultat laboral d'aquesta font correspon a 2024.
<h2>La incorporació a l'ocupació avança</h2>
En les xifres nacionals publicades per U-Ranking, l'afiliació d'Economia passa del 51,9 % al 77,8 % entre 2021 i 2024. En Administració i empresa —abreujat aquí com a ADE— augmenta del 62,9 % al 80,3 %; en FICO, del 58,5 % al 81,2 %; i en Màrqueting, del 59,3 % al 80,0 %.
La distància entre el major i el menor d'aquests quatre valors nacionals es redueix de 11,0 a 3,4 punts percentuals. És una convergència descriptiva de l'afiliació d'una mateixa promoció; combina la transició després dels estudis amb canvis del mercat laboral.
<h2>El nivell del lloc de treball compta</h2>
El 2024, l'ajust al nivell universitari és del 45,1 % en Economia, 42,1 % en ADE, 32,0 % en FICO i 34,3 % en Màrqueting, segons els agregats nacionals de la font. Aquest indicador classifica els afiliats pel seu grup de cotització: aproxima el nivell formatiu associat al lloc de treball, sense identificar si treballen en l'especialitat que van estudiar.
Les bases mitjanes anuals de cotització d'assalariats a temps complet se situen entre 28.057 € en FICO i 32.427 € en ADE. Són imports bruts de cotització, amb regles pròpies; la dada no representa un sou net ni els ingressos de tots els egressats.
Aquests percentatges utilitzen denominadors diferents. Per això, no s'han de restar entre si per calcular quants titulats treballen per sota de la seva formació.
<h2>La comparació depèn de l'any i de la pregunta</h2>
La publicació tècnica compara també camps dins de les universitats observades. El 2024, la diferència ajustada d'afiliació d'Economia enfront d'ADE és de −3,0 punts, amb un interval que inclou zero; la de cotització és molt petita. Això no demostra que els camps siguin iguals ni prediu el que obtindria una persona per canviar de carrera.
Les diferències canvien durant el seguiment. Per això la publicació distingeix els models anuals del resum dels quatre anys i permet comprovar les comparacions directes dins de la mateixa universitat.
Per als estudiants, la informació útil combina accés, nivell del lloc de treball i condicions de l'ocupació. Per a les universitats, convida a seguir la transició dels seus egressats i a identificar on es concentren les dificultats. L'orientació i les pràctiques poden ser línies d'actuació, però aquestes dades no n'avaluen l'eficàcia.
Explora el dashboard per combinar filtres, comparar camps i obrir el detall d'una universitat. Llegeix la publicació per conèixer els models, els seus resultats i els seus límits.
<h3>Fonts i abast</h3>
Elaboració de l'Observatori sobre U-Ranking, Fundació BBVA i Ivie, a partir del Ministeri/SIIU. Promoció 2019–2020; seguiment 2021–2024; ambdós sexes. La instantània aportada es va consultar el 21/10/2026 i els seus 672 registres es van contrastar amb el portal el 28/10/2026, sense discrepàncies en els sis indicadors. Les xifres nacionals procedeixen de les files oficials «Sistema universitari espanyol», consultades el 28/10/2026. Camps estadístics, que poden agrupar diversos títols.

Economia, ADE, FICO i Màrqueting: ocupació, nivell del lloc de treball i cotització de la promoció 2019–2020. Seguiment 2021–2024, publicació tècnica i dashboard.

Tema del mes · Novembre 2026 · De la universitat a l'ocupació

Tema del Mes · Novembre de 2026 · Observatori Econòmic de l'AEALCEE
Trobar faena després de la universitat i treballar en un lloc de nivell universitari són dos dimensions distintes. Les dades d'Economia, Administració i empresa, Finances i comptabilitat i Màrqueting mostren una millora clara de l'afiliació durant els quatre primers anys després de l'eixida. L'ajust al nivell universitari avança amb més lentitud i presenta diferències entre camps.
Seguim la promoció que va acabar en 2019–2020. Els seus resultats s'observen entre 2021 i 2024: l'any d'esta publicació és 2026, però l'últim resultat laboral d'esta font correspon a 2024.
<h2>La incorporació a l'ocupació avança</h2>
En les xifres nacionals publicades per U-Ranking, l'afiliació d'Economia passa del 51,9 % al 77,8 % entre 2021 i 2024. En Administració i empresa —abreujat ací com ADE— augmenta del 62,9 % al 80,3 %; en FICO, del 58,5 % al 81,2 %; i en Màrqueting, del 59,3 % al 80,0 %.
La distància entre el major i el menor d'estos quatre valors nacionals es reduïx de 11,0 a 3,4 punts percentuals. És una convergència descriptiva de l'afiliació d'una mateixa promoció; combina la transició després dels estudis amb canvis del mercat laboral.
<h2>El nivell del lloc compta</h2>
En 2024, l'ajust al nivell universitari és del 45,1 % en Economia, 42,1 % en ADE, 32,0 % en FICO i 34,3 % en Màrqueting, segons els agregats nacionals de la font. Este indicador classifica els afiliats pel seu grup de cotització: aproxima el nivell formatiu associat al lloc, sense identificar si treballen en l'especialitat que van estudiar.
Les bases mitjanes anuals de cotització de salariats a temps complet se situen entre 28.057 € en FICO i 32.427 € en ADE. Són imports bruts de cotització, amb regles pròpies; la dada no representa un sou net ni els ingressos de tots els egressats.
Estos percentatges utilitzen denominadors distints. Per això, no s'han de restar entre si per a calcular quants titulats treballen per davall de la seua formació.
<h2>La comparació depén de l'any i de la pregunta</h2>
La publicació tècnica compara també camps dins de les universitats observades. En 2024, la diferència ajustada d'afiliació d'Economia enfront d'ADE és de −3,0 punts, amb un interval que inclou zero; la de cotització és molt xicoteta. Això no demostra que els camps siguen iguals ni prediu el que obtindria una persona per canviar de carrera.
Les diferències canvien durant el seguiment. Per això la publicació distingix els models anuals del resum dels quatre anys i permet comprovar les comparacions directes dins de la mateixa universitat.
Per als estudiants, la informació útil combina accés, nivell del lloc i condicions de l'ocupació. Per a les universitats, invita a seguir la transició dels seus egressats i a identificar on es concentren les dificultats. L'orientació i les pràctiques poden ser línies d'actuació, però estes dades no avaluen la seua eficàcia.
Explora el quadre de comandament per a combinar filtres, comparar camps i obrir el detall d'una universitat. Llig la publicació per a conéixer els models, els seus resultats i els seus límits.
<h3>Fonts i abast</h3>
Elaboració de l'Observatori sobre U-Ranking, Fundació BBVA i Ivie, a partir del Ministeri/SIIU. Promoció 2019–2020; seguiment 2021–2024; ambdós sexes. La instantània aportada es va consultar el 21/10/2026 i els seus 672 registres es van contrastar amb el portal el 28/10/2026, sense discrepàncies en els sis indicadors. Les xifres nacionals procedixen de les files oficials «Sistema universitari espanyol», consultades el 28/10/2026. Camps estadístics, que poden agrupar diversos títols.

Economia, ADE, FICO i Màrqueting: ocupació, nivell del lloc i cotització de la promoció 2019–2020. Seguiment 2021–2024, publicació tècnica i quadre de comandament.

Economía, ADE, FICO y Marketing: empleo, nivel del puesto y cotización de la promoción 2019–2020. Seguimiento 2021–2024, publicación técnica y dashboard.

Tema del mes · Noviembre 2026 · De la universidad al empleo

Com canvia la inversió de hui quan s'anuncia una millora futura de productivitat? Què ocorre amb el consum i el preu de l'habitatge quan canvien les garanties o la capacitat del banc? El GMME permet formular eixes preguntes en economies teòriques amb decisions i contrapartides explícites.
La versió 3.1.0 conserva i revisa dos tancaments integrats. En la transició de diverses dates, consum, inversió, salaris, lloguers i rendiments es determinen conjuntament. En l'economia d'habitatge i crèdit de dos dates, llars i empresa compartixen finançament bancari i els tipus i el preu residencial responen al mateix equilibri.
Són dos economies distintes, amb els seus propis dominis. Es mantenen els huit àmbits anteriors per a aïllar treball, estalvi, incertesa, inversió parcial, comprar o llogar i mètodes d'ajust. Pots modificar supòsits, fixar una referència, consultar 69 vistes i les seues taules, guardar tres escenaris i importar o exportar els contractes complets.
Les quantitats i els paràmetres són il·lustratius. No són estimacions, previsions ni efectes causals per a Espanya. Els punts no certificats conserven el seu estat i queden exclosos del dibuix, sense substituir-se per zeros.
La documentació vigent és la revisió economico-matemàtica 3.1. Els informes anteriors i les especificacions completes es conserven com a antecedents identificats en Fonts.Actualització 3.1 · 20 d'octubre de 2026. Inicialització fiscal mitjançant factibilitat de tota la trajectòria, comparació d'horitzons i tancaments terminals, experiments guiats i benestar per llar quan és comparable. Cada mostra recalcula el mateix motor i conserva paràmetres, estats i residus.

Explora consum, inversió, habitatge i crèdit amb preus conjunts, a més dels àmbits parcials anteriors. Compara escenaris teòrics amb 69 vistes gràfiques.

Model microeconòmic integrat (GMME)

Nola aldatzen da gaurko inbertsioa etorkizuneko produktibitate-hobekuntza bat iragartzen denean? Zer gertatzen da kontsumoarekin eta etxebizitzaren prezioarekin bermeak edo bankuaren gaitasuna aldatzen direnean? GMMEk galdera horiek formulatzea ahalbidetzen du ekonomia teorikoetan, erabaki eta kontrapartida esplizituekin.
3.0.0 bertsioak bi itxiera integratu ditu. Hainbat datako trantsizioan, kontsumoa, inbertsioa, soldatak, alokairuak eta errendimenduak elkarrekin zehazten dira. Bi datako etxebizitza eta kreditu ekonomian, etxeek eta enpresek banku-finantzaketa partekatzen dute, eta tasak eta etxebizitzaren prezioa oreka berari erantzuten diote.
Bi ekonomia desberdin dira, beren domeinuekin. Aurreko zortzi esparruak mantentzen dira lana, aurrezpena, ziurgabetasuna, inbertsio partziala, erostea edo alokatzea eta doikuntza-metodoak isolatzeko. Hipotesiak alda ditzakezu, erreferentzia bat ezarri, 60 ikuspegi eta haien taulak kontsultatu, hiru eszenatoki gorde eta kontratu osoak inportatu edo esportatu.
Kantitateak eta parametroak adierazgarriak dira. Ez dira Espainiarako estimazioak, aurreikuspenak edo kausa-efektuak. Ziurtatu gabeko puntuek beren egoera mantentzen dute eta marrazkitik kanpo geratzen dira, zerorekin ordezkatu gabe.
<h3>Hedapen integratuaren dokumentazioa</h3>
<ul><li><a href="https://console.aealcee.org/assets/ec52cd67-0113-4aae-97c8-540d6c06157e">Trantsizio integratuaren berrikuspen matematikoa · PDF, sei orrialde</a>.</li><li><a href="https://console.aealcee.org/assets/0b92719a-5a2e-4159-b38d-8e8d840cf2a0">Etxebizitza, kreditu eta inbertsioaren berrikuspen matematikoa · PDF, sei orrialde</a>.</li><li><a href="https://console.aealcee.org/assets/c886da30-f958-4ba6-a66b-3da0585e7fa1">Trantsizioaren zehaztapen erreproduzigarria</a>.</li><li><a href="https://console.aealcee.org/assets/4e102e9b-9475-4de9-9e32-e63b62fd3639">Etxebizitza eta kredituaren zehaztapen erreproduzigarria</a>.</li><li><a href="https://console.aealcee.org/assets/04032f3a-1a05-4549-837f-47a29b3f075c">60 ikuspegien katalogoa, interpretazioa eta mugak</a>.</li></ul>
Deskargatu daitezkeen dokumentuek erreferentzia-paketearen jatorrizko idazkera mantentzen dute. Webgune honetako integrazio-egiaztapenak entregatu ondoren egiten dira.

Kontsumoa, inbertsioa, etxebizitza eta kreditua prezio bateratuekin aztertzen ditu, aurreko esparru partzialez gain. Eszenatoki teorikoak 60 ikuspegi grafikorekin alderatzen ditu.

Mikroekonomia-eredu integratua (GMME)

Explora consumo, inversión, vivienda y crédito con precios conjuntos, además de los ámbitos parciales anteriores. Compara escenarios teóricos con 69 vistas gráficas.

Modelo microeconómico integrado (GMME)

Resultados experimentales del IAEE para personas de 25 a 34 años: capacidad de cubrir una cesta individual de su territorio con recursos propios. Encuesta 2025, ingresos y cesta de 2024. La estimación oficial está pendiente de aprobación.

IAEE · Índice AEALCEE de Emancipación Económica

Cuatro mapas interactivos separan el precio de la matrícula pública, el alquiler de habitación, un escenario documentado de transporte urbano y el gasto general en ocio. Mantienen sus fuentes, periodos y unidades; no forman un índice único.

Dashboard · Octubre 2026 · Estudiar y vivir por comunidad autónoma

Elegir universidad puede implicar mudarse. Comparamos matrícula pública y precios ofertados de habitaciones, y usamos la ECV 2025 para estudiar las diferencias de recursos y riesgo de pobreza entre jóvenes. El escenario de matrícula y habitación es hipotético: no representa el gasto real de cada estudiante ni un umbral oficial de asequibilidad.

Estudiar y vivir en España: matrícula, vivienda y recursos familiares

La matrícula pública se ha moderado durante la última década, pero la vivienda introduce hoy una brecha territorial mucho mayor. El Tema del mes conecta los mapas del dashboard con la evidencia distributiva del informe técnico para explicar por qué estudiar cuesta algo distinto según el lugar y los recursos del hogar.

Tema del mes · Octubre 2026 · Estudiar y vivir en España

Compara decisiones privadas y sociales y estudia Pigou, permisos negociables, negociación de Coase, provisión de bienes públicos y recursos comunes.

Externalidades, bienes públicos y fallos de mercado

Explora cómo compradores y vendedores determinan el equilibrio de mercado y cómo cambian los resultados ante desplazamientos e intervenciones.

Oferta y demanda

Explora cómo el ahorro, la depreciación, la población y el progreso tecnológico determinan la acumulación de capital y el nivel de vida a largo plazo.

Modelo de crecimiento de Solow-Swan

Compara competencia perfecta, monopolio, competencia monopolística, Cournot, Bertrand, Stackelberg y cartel con una demanda y una tecnología de costes comunes.

Estructuras de mercado

Simula el equilibrio conjunto de los mercados de bienes y dinero y analiza cómo la política fiscal, la política monetaria y los parámetros de comportamiento modifican la producción y el tipo de interés.

Modelo Keynesiano e IS-LM

Analiza el equilibrio del mercado de trabajo, la producción, los precios, la inflación y las expectativas mediante un modelo docente interactivo.

Mercado de trabajo, OA-DA y curva de Phillips

Simula una economía abierta con tipos de cambio flexibles o fijos y analiza cómo la política fiscal, la política monetaria, la movilidad de capitales y las perturbaciones exteriores modifican la producción, el interés, el tipo de cambio y la balanza de pagos.

Mundell-Fleming / IS-LM-BP

Simula la coordinación intertemporal entre ahorro voluntario, inversión, crédito, tipo de interés y estructura de capital mediante fondos prestables, FPP y triángulo hayekiano.

Garrison y macroeconomía basada en el capital

Explora utilidad esperada, equivalente cierto, prima de riesgo, seguro óptimo, consumo contingente y reparto eficiente del riesgo entre dos agentes.

Elección bajo incertidumbre y riesgo

Conecta tecnología, elección de factores, producción, costes y beneficio en un único laboratorio interactivo de Microeconomía.

Teoría de la empresa

Analiza estrategias, mejores respuestas, dominancia, equilibrios de Nash, estrategias mixtas y juegos secuenciales con SPNE.

Teoría de juegos

Estudia intercambio, mejoras de Pareto, curva de contrato, núcleo, precios relativos y equilibrio competitivo en una economía 2×2.

Caja de Edgeworth y equilibrio general

Compara primer precio, Vickrey, subasta inglesa y holandesa, y analiza estrategias, reservas, bienestar e incentivos en mecanismos directos.

Subastas y diseño de mecanismos

Analiza cómo las preferencias, los precios, la renta, el salario y el tipo de interés determinan elecciones entre bienes, trabajo y ocio, consumo presente y consumo futuro.

Modelos de investigación

Modelos y proyectos

Modelo microeconómico integrado (GMME)

Modelo estructural integrado de la economía española

Modelo Macroeconómico AEALCEE

Modelo de Microsimulación AEALCEE